FAQS – Preguntes freqüents

1. De què tracta el projecte Mengem d’Aquí?

El projecte Mengem d’aquí es tracta d’una iniciativa que pretén que tant a l’escola com a casa s’aprengui a seguir unes pautes que garanteixin una alimentació bona, sana, variada, equilibrada i sostenible.

Mengem d’aquí proposa eines i trucs per gestionar d’una forma fàcil l’alimentació, des que l’hem de planificar fins que el menjar arriba a taula.

2. Quins han estat els resultats del primer any de funcionament?
Qui ha valorat?

442 famílies han contestat l’enquesta; Entrevistes al personal de cuina i de monitoratge; Assemblees d’infants i joves dins als menjadors escolars

 

En general…
  • Es valora molt positivament el projecte sobretot la incorporació de productes locals o de proximitat i l’aposta per un menú més saludable estès a tots els centres i aposten per continuar.
  • Un 75% de les famílies els hi agradaria anar algun dia a dinar al menjador.

 

En quant a la comunicació…
  1. La majoria de famílies coneixen el projecte tot i que un 56% d’elles no van poder assistir a cap reunió de presentació.
  2. Més de la meitat de les famílies enquestades han consultat la pàgina web del projecte.
  3. En algunes escoles la publicació dels menús a la web va amb retard.
  4. Millorar la comunicació a famílies i monitoratge.
  5. Algunes famílies no entenen el perquè de fer el dia vegetal, alguns confonen el dia vegetal amb un dia vegetarià.
  6. Alguns enquestats no saben perquè només donen làctic un dia i la resta fruita.
  7. Es comenta la possibilitat que es publiquin més receptes a la web.
  8. Només un 35% dels infants han fet saber als seus pares que han menjat productes locals, sobretot productes làctics (iogurt i formatge) i càrnics.

 

En quant al menú…
  1. Un 93% dels enquestats troben útil que els menús siguin per dies i no per setmanes.
  2. Un 79% dels enquestats troben positiu que tots els centres educatius comparteixin el mateix menú patró.
  3. Un 77% de les famílies creuen que ha millorat la qualitat dels aliments al menjador.
  4. Un 97% de les famílies valoren positivament la incorporació de productes de proximitat.
  5. Moles famílies remarquen no només potenciar productes de proximitat, sinó també ecològics.
  6. Es comentar la poca varietat de verdures durant la temporada d’hivern.
  7. Els productes de la comarca que els pares trobarien més interessants que estiguessin al menú son la carn (sobretot ecològica) i els làctics. Amb menys vots però també la fruita, les patates, les hortalisses, el pa i els ous.
  8. Alguna família comenta la possibilitat de variar el dia vegetal de dia, no sempre el dilluns.
  9. En alguns casos comenten de tenir una adaptació específica dels menús pels més petits.
  10. No s’acaba de veure bé la combinació de pasta amb llegums.

 

En quant a la cuina…

Aquest és el rànquing de plats que van tenir més i menys acceptació durant el curs escolars, segons les enquestes contestades per part de les famílies, de més a menys:

Plats que agraden menys
 
Plats Que Agraden Més
Bròquil, coliflor gratinada 1 Tots
Puré verdures (mal triturats) 2 Pasta (fideus a la cassola i amb verduretes)
Cap 3 Llegum (llenties)
Canelons de llenties/bolets ni bolonyesa de llenties 4 Pollastre (arrebossat i al forn)
Croquetes verdures/llegums 5 Peix (barretes de peix)
Els dilluns (els infants ho troben estrany) 6 Croquetes de carn/verdures
Llegums (cigrons i mongeta) 7 Arròs (tres delícies i amb tomàquet)
Peix (bacallà) 8 Iogurts (del territori)
Truita de xampinyons/verdura (la troben seca) 9 Sopa
Macarrons 10 Trinxat
Trinxat 11 Truita de patates / francesa
Escudella 12 Canelons de carn

 

  1. En alguns casos les famílies consideren que es fan masses preparacions tipus cremes.
  2. Les famílies exigeixen que es mantinguin aquelles preparacions de tota la vida i que funcionen: espaguetis bolonyesa, truita de patates, arròs a la cubana, croquetes de tota la vida (i no sempre de llegums).
  3. En alguns centres el menú dels dilluns (dia vegetal) és poc atractiu, en canvi a altres centres es valora molt positivament i és atractiu pels alumnes.
  4. Algunes famílies es queixen de que els alumnes mengen fred, sovint poques quantitats, en alguns casos sense poder repetir i això fa que es quedin amb gana.
  5. Les famílies destaquen la bona qualitat dels productes que es serveixen actualment però la poca creativitat i/o mala praxis a la cuina que fa que l’elaboració final no sigui bona ni atractiva. En algunes escoles es queixen d’elaboracions soses, amb textures no adequades o passades.
  6. Alguns cuiners comenten que la feina d’elaboració dels menús dels dilluns és més gran que la dels resta de dies, tot i que ho prefereixen els dilluns.
  7. Alguns cuiners de línia freda comenten la dificultat d’aconseguir una truita acceptada pels alumnes.

 

En quant a l’educació…
  1. A un 89% dels enquestats els agraden els valors educatius i alimentaris del projecte.
  2. Caldria comunicar als alumnes els productes locals que mengen i així donar-los valor.
  3. Les famílies proposen potenciar la part educativa fent tallers de cuina pels nens a l’escola, o activitats per treballar els bons hàbits alimentaris, anar a visitar productor locals
  4. Caldria considerar i treballar per reduir el malbaratament.
  5. Valorar incorporar hàbits d’higiene: rentar-se les mans i les dents.
3 Com donarem resposta a totes les demandes recollides a les enquestes?
En general…
  • Es mantindrà la filosofia del projecte el proper curs escolar
  • Les famílies tindran accés a dinar als menjadors escolars, més informació a l’apartat de recursos

 

En quant a la comunicació…
  • Hem canviat la pàgina web del projecte, en la qual s’ha creat l’apartat FAQs, on trobareu respostes als dubtes plantejats.
  • Mensualment, rebreu un butlletí informatiu amb: el menú; la recepta del mes elaborada per un cuiner dels menjadors; el productor del mes on s’explicarà com treballa aquell productor local; les novetats i activitats dins els menjadors; quines fruites i verdures menjaran; …. tota la informació del butlletí la trobareu després a la pàgina web.

 

En quant al menú…
  • La plantilla de menú serà més descriptiva pel que fa als productors i productes.
  • A secundària podran veure un canvi en que els dilluns i dimarts menjaran tots els grups alimentaris (verdura i hortalisses, carn (blanca i vermella), peix, ou, llegum, fruita i iogurt).
  • S’han modificat els plats que combinaven llegum i pasta, ja que no varen encaixar.
  • En l’apartat FAQs trobareu la varietat de verdures i fruites que es serviran cada mes.

 

En quant a la cuina…
  • De cara a final de curs, es van incorporar crostonets de pa dins les cremes, i s’ha reduït el nombre d’aquestes en el menú.
  • Les receptes de tota la vida han estat i hi seran sempre dins el menú escolar.
  • S’han efectuat més formacions al personal de cuina per millorar la qualitat i el cuinat dels menús.

 

En quant a l’educació…
  • En aquest curs escolar els productors locals tindran entrada dins els menjadors.
  • El malbaratament i els hàbits d’higiene són factors educatius que sempre s’han treballat dins els menjadors i forma part del seu dia a dia.
4. Ens ha elaborat la proposta de menú la Fundació Alícia, qui és?

Alícia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre de recerca en alimentació. És una fundació privada sense ànim de lucre (2003) amb l’objectiu que tothom mengi millor, és a dir, que l’alimentació sigui saludable, sostenible, saborosa, acceptada en funció de les cultures i les tradicions i adaptada a qualsevol situació de vida en què es trobin les persones.

Fundació Alícia s’encarrega de dissenyar la proposta de menús dels menjadors de l’Alt Urgell i la Cerdanya tenint en compte la salut i el territori. També es pensa en productors locals fidels que puguin oferir un producte de qualitat a un preu assequible.

www.alicia.cat

5. Per què als menjadors es menja un iogurt a la setmana?

L’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya recomana, a la guia Alimentació Saludable a l’Etapa Escolar (pàg.24. apartat 5), menjar un iogurt a la setmana i la resta de dies (els altres quatre) fruita.

Aquesta recomanació la segueixen els menjadors dels centres educatius de l’Alt Urgell i la Cerdanya, que prèviament al projecte Mengem d’Aquí ja ho feien.

 

6. Per què es menja verdura cada dia?

L’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya recomana, a la guia d’Alimentació Saludable a l’Etapa Escolar, que com a mínim en cada àpat les verdures i hortalisses estiguin presents, ja que han detectat que és un aliment poc introduït a la dieta habitual.

 

7. Per què els menjadors tenen un dia vegetal?

El dia vegetal consisteix en què un dia a la setmana sigui preferentment sense proteïna animal. Això significa que se substitueix la proteïna animal per altres fonts de proteïnes saludables i vàlides com els llegums, els cereals i els fruits secs.

L’àpat del dia vegetal inclou verdura (crua o cuita), cereals en qualsevol de les seves opcions, llegums, fruita seca i fruita fresca.

El dia vegetal és flexible per als menjadors escolars i aquests el poden adaptar a la seva manera, per exemple, tenen la possibilitat d’incloure algun ingredient d’origen animal però sempre com a complement al menú (bacon, pernil, formatge, ou dur, …). En general, per logística dels menjadors, els dilluns es manté com el dia fixat pel dia vegetal.

Link per a més informació: www.meatfreemondays.com

8. Quines són les fruites i verdures de temporada?

 

Fruites

 

Gener – març:

Taronja, mandarina, clementina, poma, pera, plàtan i kiwi

Abril:

Taronja, maduixot, poma, pera, plàtan, cirera i nespra

Maig:

Albercoc, poma, pera, plàtan, maduixot, cirera, nespra i nectarina. A la segona quinzena: meló i síndria

Juny:

albercoc, préssec, pruna, nectarina, figa, pera, plàtan, meló, maduixots, síndria

Juliol – agost:

Albercoc, préssec, pruna, nectarina, figa, pera, plàtan, meló, maduixots, síndria

Setembre:

Poma d’Arfa, pera, pruna, figa, plàtan, préssec, nectarina, síndria, meló i raïm

Octubre:

Poma d’Arfa, pera, plàtan, préssec, taronja, raïm, magrana, caqui, figa, clementina, kiwi

Novembre:

Poma, clementina, mandarina, pera, plàtan, magrana, caqui, taronja, raïm, kiwi

Desembre:

Poma, pera, plàtan, clementina, mandarina, taronja, raïm, magrana, kiwi

 

__________________________________________________________

 

 

Verdures

Tot l’any: ceba, all, rave, xampinyons, enciam, col blanca

Gener:

Bròquil, col verda, col de Brussel·les, xicoira, carabassa d’hivern, coliflor, espinacs, pastanaga, bledes, api, endívies, porro, escarola, carxofa, col llombarda, xirivia, salsifí, nap

Febrer:

Bròquil, col verda, col de Brussel·les, carabassa, xicoira, coliflor, espinacs, pastanaga, bledes, api, endívies, porro, escarola, calçots, carxofes, alls tendres, pèsol, fava, nap salsifí, espigall, xirivia, col llombarda

Març:

Bròquil, col verda, endívia, carxofa, all tendre, ceba tendra, porro, carabassa d’hivern, coliflor, bleda, espinac, pastanaga, pèsol, fava, espàrrec i calçots, espigall, col llombarda

Abril:

Bròquil, col verda, carxofa, all tendre, ceba tendra, porro, carabassa d’hivern, coliflor, bleda, espinac, pèsol, fava, espàrrec, calçots, enciam romà, mongeta tendra, tomàquet

Maig:

Bròquil, carabassó, cogombre, pebrot verd, fonoll, ceba tendra, carabassa d’estiu, bleda, espinac, pèsol, fava, espàrrec, enciam romà, mongeta tendra, tomàquet.

Juny – agost:

Carabassó, cogombre, pebrot verd, fonoll, ceba tendra, carabassa d’estiu, enciam romà, mongeta tendra, tomàquet, (albergínia a partir de juliol), (nap, ceba vermella i pebrot vermell a partir d’agost).

Setembre:

Col verda, bleda, carabassó, cogombre, pebrot vermell, fonoll, porro, nap, carabassa d’estiu, enciam romà, mongeta tendra, bolets, albergínia i tomàquet.

Octubre:

Bròquil, coliflor, api, col verda, bleda, espinac, bolets, carabassó, cogombre, pebrot vermell, fonoll, porro, nap, carabassa d’hivern, pastanaga, endívia, enciam romà, col de Brussel·les, col llombarda, i tomàquet

Novembre:

Bròquil, coliflor, escarola, api, col verda, bleda, espinac, pebrot vermell, porro, nap, carabassa d’hivern, pastanaga, bolets, salsifí, col de Brussel·les, col llombarda, i endívia.

Desembre:

Bròquil, coliflor, escarola, api, col verda, bleda, espinac, porro, nap, carabassa d’hivern, pastanaga, xirivia, salsifí, col de Brussel·les, col llombarda, brotó i endívia.

 

 

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies ACEPTAR

Aviso de cookies